Eduquem en la no violència?

Si parlem amb moltes de les persones vinculades a l’educació i la infància, segur que trobem en comú el desig i l’objectiu d’educar als infants en pro d’una societat i cultura de pau, on la violència sigui desterrada com a mètode de relació entre les persones.

Afortunadament, en les últimes dècades s’ha avançat moltíssim en la formació de les professionals i, per tant, de la infància, en estratègies de resolució de conflictes, per tal de dotar-les de recursos per gestionar les situacions conflictives de manera pacífica. Això, a més, aporta diferents beneficis en les persones: una millor gestió emocional, un augment de l’empatia i la compassió,…

Però no és difícil visualitzar que l’educació en la no violència ha de fer un pas més: és imprescindible que el nostre cercle de compassió s’ampliï per incloure a la resta d’animals.

Com podem parlar de no violència alhora que s’organitzen a les escoles matances de porc (com fa poques setmanes a l’FP Lorencio Milani de Salamanca) o participen en activitats que promouen la caça?

Normalitzar la violència que pateixen els altres animals és educar en una violència sistèmica, invisibilitzada i que produeix patiment i dolor a milions d’animals al voltant de tot el món. Si el nostre objectiu com a educadores és que els infants puguin créixer en un món lliure de violència i, a la vegada, ser constructors del mateix, hem d’analitzar les nostres accions i valors per adonar-nos de què estem transmetent realment.

Si la nostra fita és la pau, hem d’educar en i per la pau. I mai podrem fer-ho mentre els nostres actes recolzin accions violentes, cruels i totalment innecessàries.

La cultura de pau inclou, inevitablement, als altres habitants del planeta.

I al planeta mateix.

Bon cap de setmana, família.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *