Deixant de perseguir coloms

La biofília és la connexió que tenim amb la natura, els seus habitants i cicles. Com a resultat de la nostra evolució i la gran dependència que hem tingut durant segles, encara ens queda un fort vincle amb la natura i tot el que d’ella es desprèn. Ens sentim atrets, irremeiablement, cap als altres animals, els espais oberts o l’aire net. Aquesta passió cap a tot allò que és viu, aquesta necessitat, no és, en cap cas, el resultat d’una reflexió lògica, sinó una passió emocional que sorgeix de les profunditats de les nostres personalitats i, sovint, condiciona els nostres comportaments i eleccions.

Aquest és un dels motius pels quals la gran majoria dels infants senten una innegable atracció cap als ocells més comuns a les grans poblacions humanes. Aquesta atracció es veu amplificada pel fet que els coloms són, sovint, dels pocs animals lliures amb els quals interactuen els infants que viuen a les ciutats. Més enllà dels gats i gossos amb els quals poden compartir casa o relacionar-se a cases de familiars i amics, la gran majoria de la fauna urbana queda força oculta dels ulls dels més petits. En canvi, els coloms estan per tot arreu, són molts i, a més, reaccionen a les accions dels infants, fugint o sortint volant.

Aquesta reacció fa que encara siguin més atractius i interessants pels infants, que sovint viuen una vida on les seves accions o decisions no generen gaires reaccions en el seu entorn. Si l’infant corre o xiscla, el colom marxa volant.

Així, els parcs de les ciutats estan plens d’infants que empaiten als coloms, que miren de gestionar l’estrès com bonament poden i de no deixar-se atrapar. Però a mesura que ens fem grans, renunciem a aquesta fascinació i ens deixem convèncer pels convencionalismes socials que els coloms són fastigosos.

I ens deixem de descobrir-los com són realment. Els coloms poden arribar a viure 30 anys i, a més de ser grans i ràpides voladores, tenen un sentit de l’orientació increïble (que ha fet que s’utilitzin com a missatgers). El seu moviment característic és la manera que tenen d’estabilitzar la visió: d’aquesta manera enfoquen allò que veuen igual que nosaltres enfoquem amb els ulls (com podeu veure a la súper imatge de Pictonline). I no mengen pa, la seva dieta hauria d’estar composta principalment per llavors, i complementada per fruita i verdura.
Tots aquests detalls, i molts altres, els podem utilitzar per facilitar una relació diferent entre els infants i els coloms. Segurament ens sorprendran al descobrir que poden fer moltes altres coses més enllà de perseguir-los. Especialment quan expliquem la por i la incomoditat que fem sentir als coloms en aquestes situacions.

Sols com a propostes, us deixem algunes propostes interessants amb les quals focalitzar aquesta atracció infantil:

– Preparar i portar petits recipients que serveixin com abeuradors, especialment a les èpoques de més calor. Podem decidir on col·locar-los i anar comprovant el seu estat, així com netejar-los i omplir-los d’aigua.

– Preparar una barreja de llavors per donar-los menjar. Desterreu el pa i compreu a granel grans de blat, lli, pèsols, blat de moro, civada… i prepareu una bona barreja per donar-los. Podeu escampar una miqueta a prop vostre, veure com s’acosten i aprofitar per observar-los de ben a prop, sense molestar-los. En cas que en la vostra població s’estigui duent a terme campanyes de control ètic de les poblacions, seria bo que us informéssiu de les èpoques en les quals reparteixen els grans específics, per tal de no sobre alimentar-les i no interferir en la campanya (si estan tips pel menjar que vosaltres els hi doneu, no menjaran el pinso esterilitzant).

– També podeu portar fruites i verdures i donar-los. En aquest cas, recordeu tallar trossets petits perquè les puguin menjar amb facilitat.

– Amagar-nos o quedar-nos a algun lloc ben quiets per poder observar-los sense interferir.

– Si veieu algun colom més dèbil o malalt, no dubteu. Agafeu-lo i porteu-lo al veterinari. Sovint, a causa de paràsits o altres malalties, es debiliten i acaben sent atropellats o colpejats. Així que no ho dubteu: fiqueu-lo a una capsa amb compte i cap al vete! Amb rentar-vos bé les mans després evitareu qualsevol contagi i haureu ajudat algú molt necessitat.

Si voleu més informació sobre aquests animalons, podeu seguir al Santuario la Paloma Triste o a Corazón de Paloma, dues entitats que treballen mol durament per ajudar a una de les espècies més oblidades i invisibilitzades del planeta.

Transformar conductes assetjadores en conductes de cura, d’observació i respecte permetrà que els infants creixin volent ajudar als altres. I, sens dubte, pels coloms serà una millora molt significativa de la seva vida.

Així que… us animeu a deixar de perseguir coloms?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *