Assetjament escolar i violència normalitzada

Bon dia, estimades famílies.

La setmana passada rebíem la trista notícia del suïcidi de Louie, un noi britànic que patia assetjament escolar. Si no la coneixíeu, és aquesta.

En la majoria de notícies podeu llegir que li tiraven carn i que el seu veganisme era el motiu de l’assetjament escolar que va patir i el va portar a penjar-se amb tan sols dotze anys.

L’assetjament escolar és una de les mostres de la prevalença i acceptació de la violència en les nostres societats. La seva expressió més roí, que transforma a nens i nenes en violents matons que agredeixen, assetgen i fereixen a altres, sovint silenciats i ignorats pel seu entorn.

És un dels grans mals i hauríem d’invertir tot esforç possible en gestionar-lo i eliminar-lo radicalment. No ens podem permetre que la infància visqui amb por, així com no ens podem permetre que la infància es transformi en individus mancats d’empatia i compassió. Però per això, és imprescindible que tots realitzem una profunda reflexió sobre la nostra condició d’agents socialitzadors envers la infància i dels valors que li transmetem.

Per lluitar contra l’assetjament escolar, cal augmentar a l’empatia, la compassió i el respecte als pilars fonamentals del nostre entorn, de la nostra vida i de les nostres relacions. Cal treballar per l’empoderament i la participació infantil, cal dotar la infància de les eines necessàries per fer-ho i donar-los suport en el seu camí, transmetent confiança, seguretat i esperit crític.

Però no podem fer tot això quan participem, financem i defensem la massacre, la cosificació, la utilització i l’explotació de milions d’animals. El nostre cercle de compassió ha d’ampliar fins incloure’ls en ell. Només llavors, el nostre paper en la socialització de la infància pot incloure el treball contra l’assetjament escolar.

Si els nostres actes justifiquen la violència, no podrem dotar l’educació de la base necessària per educar en el respecte entre iguals. Seguiran els aprofitats, seguiran els matons.

Per això, que fos vegà no és el fet important. Perquè és un motiu més. Com pot ser el pes, els gustos personals, el color de pèl o de pell … el que sigui. Són només excuses que obren la porta a la violència contra el diferent.

Eduquem amb els nostres actes. Si donem suport a la violència, transmetem violència. Possem fi a això. Analitzem els nostres actes i trenquem amb la violència en la qual vam participar, sovint, de manera inconscient i automàtica. Eduquem per la pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *