Apoderament infantil, participació social i compassió vers la resta d’animals

La infància és un dels grups socials més discriminats i invisibilitats durant tota la història de la humanitat. Tant que no va ser fins a l’any 1989 que es va signar, a l’ONU, la Convenció sobre els Drets dels Infants, tot i que el 1924 la Declaració de Ginebra va incloure la primera declaració on es feia referència als drets de la infància.

Aquests fets són un dels punts que ens deixen veure com ha estat invisibilitzada la infància a la nostra societat. Això ha permès que sigui, també,  un dels grups socials més vulnerables i víctima d’infinites monstruositats.

Per sort, com en tants altres aspectes, a poc a poc es van sentint aires de canvi. Canvis importants, que no només atorguen a la infància una consideració especial, sinó que a més faciliten la comprensió que la infància no és només important perquè el dia de demà seran adults, sinó que és imprescindible aquí i ara.

La infància té molt a dir, molt a aportar i molt a transformar del món en el qual vivim.

I per això, cal la inclusió d’habilitats concretes en la seva formació humana com l’autonomia, l’autoestima, l’esperit crític, la capacitat d’anàlisi i crítica, la intel·ligència emocional, entre d’altres.

Totes aquestes habilitats no sols fomenten la seva felicitat i reforcen la seva força i integritat, sinó que també faciliten la participació social de la infància, la qual hauria de ser un dels grans objectius d’espais educatius, institucions públiques i persones adultes vinculades.

A Dekimba ho tenim claríssim i, per això, en totes les nostres activitats un dels objectius clau és aquest mateix: que els infants analitzin el seu entorn, identifiquin aquelles pràctiques que rebutgen i intervinguin per canviar-les.

Tot això, a través de dinàmiques i tallers que, alhora, busquen fomentar l’empatia i la compassió vers la resta d’animals. I aquí està la clau:l’empatia com la participació efectiva en una realitat aliena i la compassió com a voluntat d’alleugerir el patiment aliè.

Aquesta voluntat d’alleugerir, d’incidir, de modificar la realitat d’algú altre que pateix permet desenvolupar les ganes dels infants de participar en el seu entorn i transformar-lo. Gairebé sempre, cap a millor.

Així que aquesta tarda ens anem a construir llitets pels gats de colònies i protectores amb els adolescents del Centre Obert de Sant Martí. Els joves tindran un retorn: fotos o vídeos dels gatets utilitzant els seus llits, cosa que permetrà als participants ser conscients del seu poder per transformar un món ple d’injustícies.

 

 

I de tot el que tenen per dir.

Bon dijous, família!

Recordeu que podeu ajudar-nos a realitzar les nostres activitats i projectes educatius unint-vos al nostre grup de Teaming!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *