Animals no humans i responsabilitats infantils

Si penso en la meva vida, gairebé sempre hi ha pèls de per mig. Pocs són els records en què no apareixen la Kimba o l’Atar, els gossos que van acompanyar la meva infància. O Lúa, que va arribar a la meva vida i li va donar un gir de 360 ​​graus.

Mai em cansaré de dir-ho: no hi ha res més bonic que compartir la vida amb un gos. I si aquesta amistat es dóna en la infància de l’humà, lo bonic es torna increïble, inoblidable i apoteòsic.

Perquè quan ets petita et costa expressar-te. Però els gossos ens entenen sense problemes, comprenen les nostres emocions i actuen per calmar-nos.

Perquè quan ets petita no saps molt bé de què va la vida. Però els gossos et donen la seguretat que gaudir cada instant és la millor estratègia a seguir.

Perquè quan ets petita no paren de dir-te com se suposa que has de ser i que se suposa que has de fer. I no obstant això, els gossos et volen així, com ets. Sense més i sense menys.

Però en aquesta meravellosa combinació d’infància i gossos hi ha un problema: de vegades cometem l’error de sumar un membre d’una altra espècie a la família com a mètode perquè els infants assumeixin responsabilitats.

Descarreguem sobre els infants la responsabilitat del benestar del nou membre: menjar i aigua, passejos, neteja, educació …

Aquestes expectatives poden generar conflictes entre la família. Perquè el punt de partida és erroni. Les responsables de les vides en un nucli familiar són les adultes del mateix. Els més petits poden participar en totes aquestes tasques però, per sobre de tot, el benestar i la felicitat del gos o gat (o qualsevol altre animal) de què ens hem fet responsables és nostra.

Deixem que les nenes i els nens aprenguin a cuidar-los, estimar-los i respectar-los. I recordem que els que vam decidir ampliar la família vam ser nosaltres.

Siguem responsables!

Un últim apunt: si teniu nenes i nens convivint amb gossos ambdós han d’aprendre a relacionar-se. De vegades donem per fet que els gossos han de suportar qualsevol cosa per part de les nenes i nens. Doncs no! També és responsabilitat nostra que no hagin de aguantar segons quines coses. Per això, el libro¡Muy bé! Els nens ensenyen a altres nens comportament i ensinistrament caní és una guia perfecta perquè l’amistat sigui genial per a tots dos. Podeu saber més del llibre aquí.

Bon cap de setmana, famílies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *