4 coses a tenir en compte abans d’ensenyar a un infant a tirar un petard

Està a punt de començar l’estiu: l’estació de la infància que, encotillada de les obligacions que els hi imposem durant el curs, troben en els calorosos dies de vacances l’oportunitat per donar llibertat a la seva ment i la seva anima. L’alegria i l’emoció que els seus cossos i ments senten es veuen observant les seves cartes a punt d’explotar de felicitat.

I no és per menys.

Però aquesta data arriba acompanyada d’una de les festes més terribles de l’any: la  felicitat dels més petits ve acompanyada de Sant Joan, una festa de llarga tradició però desproveïda de tota empatia i responsabilitat.

Als que estimem a la resta d’animals no ens agrada Sant Joan. Els que convivim amb gossos i tenim sort, podem escapar-nos a algun racó allunyat de la civilització, tractant de salvar-los de l’horror que implica aquesta nit. No obstant això, molts no poden fugir i milers no compten amb el suport de cap humà que pugui ajudar-los.

Així que, si aquest Sant Joan penses no només tirar petards, també ensenyar-los als teus fills o filles a llençar-los, si us plau, llegeix primer aquests 4 consells.

Nosaltres, els animals, moltes persones, els teus fills i el planeta t’ho agrairan.

Abans de gastar els diners en petards, recorda que hi ha la hipersensibilitat acústica. Moltes persones viuen dia a dia amb hipersensibilitat acústica, la qual cosa els porta a percebre els sorolls i sons del seu entorn maximitzats. Moltes persones amb trastorn de l’espectre autista tenen hipersensibilitat, el que els porta a sentir els focs artificials d’una manera que difícilment serem capaços d’entendre mai. La gran sensibilitat auditiva barrejada amb petards els porta a passar moments de veritable terror i, en alguns casos, entrar en estats de xoc.

Abans d’encendre la metxa, observa. Tot i que no els vegis i que pugui sorprendre, al teu voltant viuen centenars d’animals, la gran majoria dels quals també experimenten hipersensibilitat acústica. Al terror per l’estrèpit que generen els focs artificials se suma la incomprensió absoluta del que està passant i el que passarà. Tu saps i comprens que és i que acabarà. Ells no. Molts animals passen dies amagats i molts moren en no suportar els seus cors tanta por.

Abans d’apropar-te a veure un castell de focs artificials, pensa en com viuen els animals de l’entorn, no només l’estrèpit, sinó també la sobreexposició lumínica. Per a animals tan terriblement sensibles com, per exemple, els ocells, el canvi de la foscor nocturna a l’explosió de llum i color el contrast és terrible. Encara que hi ha focs artificials més silenciosos, l’efecte lumínic és el mateix, així que només solucionen part dels efectes.

Abans d’ensenyar a un nen o nena a llençar un petard, pensa. Pensa en els efectes que tenen sobre altres (humans i no humans) i el terrible impacte ecològic que generen. Augmenten els nivells de pol·lució, a causa de l’alliberament de CO2 que generen. Encara que no són efectes permanents, ja que es dissipen en l’aire, són gasos que són respirats per persones i animals i que, inevitablement, tenen les seves conseqüències negatives.

Si us plau, ara que arriba Sant Joan, actueu amb empatia i compassió. Pensar en les conseqüències dels nostres actes, i fer-ho amb compassió, pot condicionar completament els nostres actes. Pensa que el món no és el nostre, que convivim amb milions d’habitants que tenen els mateixos drets que nosaltres a habitar el planeta.

Pensar pot ajudar-nos a no convertir la vida d’altres animals en un infern nocturn només per una festa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *